dimecres, 21 d’octubre de 2009

Sobre terra mullat

Camino sobre terra mullat.

La ciutat emmudeix entre gotes de pluja.

D'alguna manera

la tristesa també.

Contemplo el món al meu voltant

com si no hi pertanyés.

Només un raig tebi

entre aquelles fulles.

I de sobte,

un petit moment de calma.

Somric

mentre em mullo.

No entenc res.

Però aquesta pluja és ben certa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada