Camino sobre terra mullat.
La ciutat emmudeix entre gotes de pluja.
D'alguna manera
la tristesa també.
Contemplo el món al meu voltant
com si no hi pertanyés.
Només un raig tebi
entre aquelles fulles.
I de sobte,
un petit moment de calma.
Somric
mentre em mullo.
No entenc res.
Però aquesta pluja és ben certa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada