Dins les butxaques

Fa una estona que sec

mentre encara no arribes.

Les mans guardades a l'abric.

Quan et veig aparèixer

duus records a les passes.

Llisquen de les teves sabates

i prenen forma entre els meus dits

dins les butxaques.


Tornem a seure

a les mateixes cadires.

La mateixa terrassa.

Un altre matí.

D'un altre hivern.

Et miro mentre demanes

un cafè.

Tu tampoc ja no hi ets.

Totes aquestes paraules

que ara ens cal parlar.

No abans, no calia.

Agafes la tassa amb les mans.

T'observo.

També uns altres dits.


Els mateixos reflexos de sol

a la cullera.