Límits

Són els carrers

que em retenen.

Els semàfors

que em marquen el pas.

Aquestes parets, la façana del davant,

que em limiten els sentits

i les proporcions.

És aquesta manca de mi

que em commou.

Aquestes passes precipitades

que m’haurien de dur

a mi mateixa.

Però només hi sóc quan,

tan quieta com ara,

només moc els dits

i les pestanyes.


Apreto les mans contra el front.

Hi bellugo el cap a sobre.

Repasso el rostre amb la mà.

No em reconec.