Sobre coixí
-I-
No hi sóc en mi.
No ara, ajaguda al sofà.
Els ulls quiets davant la finestra.
No després, als carrers foscos
sota la pluja.
Ni més tard. Entre llençols i mantes.
Eixugant humitats de passes
descaminades.
Pluja
de camí a casa.
-II-
El més petit moviment
es torna lent i greu
en aquestes hores.
Em moc silenciosa.
Un cloure els ulls,
un quasi imperceptible gir a la mirada.
Ressituar-se és un gest ingràvid.
Nit tèbia
dins de casa.
Glaç a la finestra.
-III-
És una feina pausada aquesta.
L’escorcoll en hores quietes.
Bufar amb cura partícules de pols
densa sobre misèria.
L’arrel, o no, de les coses. Els fets
i les paraules.
La pols remoguda
que torna opaca la resta.
La descoberta del propi
mirall trencat irreconstruïble.
El reflex desfigurat dins un mateix.
El reconeixement
i la fugida immòbil.
(Ulls esbatanats
sota les parpelles closes)
La caiguda lenta
del cabell sobre el coixí.
No hi sóc en mi.
No ara, ajaguda al sofà.
Els ulls quiets davant la finestra.
No després, als carrers foscos
sota la pluja.
Ni més tard. Entre llençols i mantes.
Eixugant humitats de passes
descaminades.
Pluja
de camí a casa.
-II-
El més petit moviment
es torna lent i greu
en aquestes hores.
Em moc silenciosa.
Un cloure els ulls,
un quasi imperceptible gir a la mirada.
Ressituar-se és un gest ingràvid.
Nit tèbia
dins de casa.
Glaç a la finestra.
-III-
És una feina pausada aquesta.
L’escorcoll en hores quietes.
Bufar amb cura partícules de pols
densa sobre misèria.
L’arrel, o no, de les coses. Els fets
i les paraules.
La pols remoguda
que torna opaca la resta.
La descoberta del propi
mirall trencat irreconstruïble.
El reflex desfigurat dins un mateix.
El reconeixement
i la fugida immòbil.
(Ulls esbatanats
sota les parpelles closes)
La caiguda lenta
del cabell sobre el coixí.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada